Múscul estiloglòs

Estiloglòs
	Músculs extrínsecs de la llengua (costat esquerre). El múscul estiloglòs està en vermell.
	Secció coronal de la llengua, mostrant els músculs intrínsecs. L'estiloglòs apareix al centre, a l'esquerra.
Detalls
Llatí	Musculus styloglossus
Part de	músculs de la llengua
Origen	En l'extrem inferior de l'apòfisi estiloide del temporal.
Inserció	En els marges de la llengua.
Innervació	Branques del nervi facial i de l'hipoglòs.
Identificadors
TA	A05.1.04.105
FMA	46692 : multiaxial – jeràrquic
Recursos externs
Gray	p.1130
	Termes anatòmics dels músculs

El múscul estiloglòs (musculus styloglossus) és un múscul de la llengua prim i parell (s'estén a cada costat), que eixampla la llengua i la porta cap amunt i cap enrere. És el múscul més curt dels tres músculs estilohioidals (estilohioidal, estilofaringi, estiloglòs), i s'estén des de l'apòfisi estiloide fins a les parts laterals de la llengua.^{[nota 1]}^[2]

Origen i inserció

El múscul estiloglòs neix als costats anterior i extern de l'apòfisi estiloide de l'os temporal, prop de la seva punta, en la part més alta de la inserció del lligament estilomaxil·lar. Des del seu origen, el múscul es dirigeix obliquament cap avall i endavant, eixamplant en el seu trajecte i doblegant-se lleugerament sobre si mateix de tal manera que la seva cara anterior tendeix a fer-se externa. En aquesta direcció passa entre les artèries caròtide interna i externa.

Ja en el costat de la llengua, i immediatament per darrere del pilar anterior del vel del paladar, el múscul es divideix en tres fascicles, que segons la seva situació es distingeixen en: inferiors, mitjans i superiors. Els fascicles inferiors, oblics cap avall i endavant, s'introdueixen entre les dues porcions del múscul hioglòs i es continuen, per sota d'aquest múscul, en part amb uns feixos del múscul lingual inferior i, en part, amb els del genioglòs. Els fascicles mitjans segueixen la vora corresponent de la llengua i descriuen una lleugera corba en forma de concavitat interna. Finalment, els fascicles superiors o interns s'inclinen cap a dins i es dirigeixen horitzontalment cap al septe mitjà de la llengua, en el qual acaben per fora dels músculs interínsecs (lingual superior, lingual inferior, vertical, i transvers de la llengua).

Relació amb altres estructures

L'estiloglòs corre per dins de la glàndula paròtide, el múscul pterigoidal intern, la mucosa lingual -que el recobreix-, i el nervi lingual. En el seu trajecte per l'espai submandibular, se situa per fora del lligament estilohioidal, el constrictor superior de la faringe i el múscul hioglòs.^[3]

Anatòmicament, existeix una regió al coll anomenada espai parafaringi, descrit amb la forma d'una piràmide, amb la base cap al crani i el vèrtex fent contacte amb la banya major de l'os hioide. Se separa de la columna cervical, cap enrere, mitjançant els músculs paravertebrals; limita cap endavant amb els feixos del múscul pterigoidal, medialment limita amb la nasofaringe per mitjà del múscul tensor del vel del paladar. És en aquest espai parafaringi on se situen els músculs estilohioidals, que juntament amb el múscul digàstric són també anomenats diafragma estiloide),^{[nota 2]}^[4] incloent l'estiloglòs.^[5]

Acció i innervació

Dirigeix la llengua cap amunt i enrere contribuint al moviment de la deglució. En conjunt, amb l'acció del múscul homòleg del costat oposat, tendeix a situar la llengua amb força contra el vel del paladar.

Igual que la resta dels músculs de la llengua, l'estiloglòs és innervat pel nervi hipoglòs, provinent del nervi cranial XII. La irrigació sanguínia va a càrrec de l'artèria lingual, una branca de l'artèria caròtide externa, i de la vena lingual que drena en la vena jugular interna per mitjà de la vena tirolinguofaringofacial.

Notes

↑ Una apòfisi que es desprèn cap endavant i dins l'apòfisi mastoide: l'apòfisi estiloide, de la qual es desprèn el ramell de Riolan, conjunt format pels lligaments estilomaxil·lar i estilohioidal i els tres músculs: estilohioidal, estiloglòs i estilofaringi. Aquesta apòfisi, en realitat, no forma part del temporal sinó de l'aparell hioidal, i es solda al temporal durant el desenvolupament.
↑ Una cortina osteo-musculo-aponeuròtica que divideix l'espai laterofaringi en una part anterior o espai preestiloidal i una altra posterior o espai retroestiloidal. Està constituït per músculs (ventre posterior del digàstric i músculs estiloidals), una aponeurosi que envolta aquests músculs i els uneix entre si a la faringe i pels lligaments estiloidals que la reforcen i engrosseixen.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 «múscul». Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. Arxivat de l'original el 2012-10-02. [Consulta: 27 gener 2014].
↑ [Neuroanatomía.com]. «Base de craneo, huesos, orificios e impresiones» (en castellà). Manual de Neuroanatomia On Line. Arxivat de l'original el 2008-01-03. [Consulta: 23 desembre 2007].
↑ [del Instituto Químico Biológico]. «Músculos de la lengua» (en castellà). Músculos de cabeza y cuello. [Consulta: 21 desembre 2007].
↑ [OtorrinoWeb.com]. «Diafragma Estíleo» (en castellà), 22-12-2007. Arxivat de l'original el 2008-02-18. [Consulta: 23 desembre 2007].
↑ Santos-Franco, J.A., Barragan, A., Mercado-Pimentel, R. et al. "Schwannoma trigeminal intracraneal con extensión a la fosa infratemporal, espacio parafaríngeo, órbita, seno maxilar y fosa nasal: A propósito de un caso". Neurocirugía. [online]. 2005, vol. 16, no. 1 [citat el 21-12-2007], p. 67-74. Disponible a: isciii.es. ISSN 1130-1473.

Aquest article incorpora text de l'edició de l'Anatomia de Gray en domini públic.

Imatges

Os temporal esquerre (superfície externa).
Músculs del coll (vista anterior).
La caròtide interna i les artèries vertebrals (costat dret).
Curs i distribució dels nervis glossofaringi, vague i accessori.

Vegeu també

Enllaços externs

LUC stgl
RocheLexicon: 25420.000-1 Arxivat 2014-01-01 a Wayback Machine..

[2] Una apòfisi que es desprèn cap endavant i dins l'apòfisi mastoide: l'apòfisi estiloide, de la qual es desprèn el ramell de Riolan, conjunt format pels lligaments estilomaxil·lar i estilohioidal i els tres músculs: estilohioidal, estiloglòs i estilofaringi. Aquesta apòfisi, en realitat, no forma part del temporal sinó de l'aparell hioidal, i es solda al temporal durant el desenvolupament.

[5] Una cortina osteo-musculo-aponeuròtica que divideix l'espai laterofaringi en una part anterior o espai preestiloidal i una altra posterior o espai retroestiloidal. Està constituït per músculs (ventre posterior del digàstric i músculs estiloidals), una aponeurosi que envolta aquests músculs i els uneix entre si a la faringe i pels lligaments estiloidals que la reforcen i engrosseixen.

[D.E._Medicina-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 «múscul». Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. Arxivat de l'original el 2012-10-02. [Consulta: 27 gener 2014].

[3] [Neuroanatomía.com]. «Base de craneo, huesos, orificios e impresiones» (en castellà). Manual de Neuroanatomia On Line. Arxivat de l'original el 2008-01-03. [Consulta: 23 desembre 2007].

[4] [del Instituto Químico Biológico]. «Músculos de la lengua» (en castellà). Músculos de cabeza y cuello. [Consulta: 21 desembre 2007].

[6] [OtorrinoWeb.com]. «Diafragma Estíleo» (en castellà), 22-12-2007. Arxivat de l'original el 2008-02-18. [Consulta: 23 desembre 2007].

[espacio-7] Santos-Franco, J.A., Barragan, A., Mercado-Pimentel, R. et al. "Schwannoma trigeminal intracraneal con extensión a la fosa infratemporal, espacio parafaríngeo, órbita, seno maxilar y fosa nasal: A propósito de un caso". Neurocirugía. [online]. 2005, vol. 16, no. 1 [citat el 21-12-2007], p. 67-74. Disponible a: isciii.es. ISSN 1130-1473.

[1]

[nota 1]

[2]

[3]

[nota 2]

[4]

[5]